quan, per assaborir els últims dies d'estiu, vam decidir fer una sortida amb els nanos i els seus amics i pares al cim de l'àliga. Què millor que gaudir de la natura i d'una bona passejada amb la millor companyia! I l'experiència va ser tan bona que vam decidir repetir-la l'últim diumenge de cada mes.
A partir d'aquí, per poder recordar les diferents excursions i compartir-les amb tots els amants de la muntanya, especialment els qui, com nosaltres, tenen nens petits, vam decidir crear aquest bloc, que esperem que us serveixi per donar-vos idees quan vulgueu descobrir algun dels racons d'aquest indret màgic que és el Montseny.
 |
| Font de la imatge: fotomontseny.blogspot.com |
I per què Els grinyols del Montseny? És un llibre, qui dóna nom al nostre bloc. La seva autora és la Rosa Vila Portell. Us recomanem que el llegiu! Allà podreu descobrir que els grinyols són éssers no més grans de dos pams i mig que viuen als boscos del Montseny que tant estimen, i que tenen el poder de fer complir un desig a qui escolti les seves històries i n'apliqui la lliçó que ens transmeten.
Nosaltres, la majoria poc més alts de dos pams, amants dels contes i d'aquests boscos, ens sentim també una mica grinyols, i ens ha semblat una bona idea anomenar així el bloc. I per tancar l'homenatge, aquí teniu un fragment del llibre:
"Vet aquí que al Montseny, cap a la tardor, quan la muntanya és acolorida d'ocre, taronja i verd fosc i les primeres neus apareixen a dalt del Turó de l'Home, com un grinyol de portes, com un cruixent de caramel hi apareixen enmig del bosc amb un despertar d'un garranyic-garranyac catacrim-catacrom els Grinyols: Pere, Blai i Alfons.
Diuen que en Pere, en Blai i l'Alfons fa molts anys enrere, eren tres germans carboners que treballaven recollint llenya per després fer el carbó a les carboneres que baixaven a vendre als habitants de la vall per passar les nits fredes, més calentes i alimentar les cuines de ferro al so del xof-xof d'una bona olla d'escudella.
En Pere era alt, prim i tenia una piga rossa enmig de la barbeta. En Blai era petit i rabassut i l'Alfons, el més xiroi dels tres germans.
Per fer passar l'estona -mentre la carbonera cremava durant el llarg hivern- s'explicaven llargues i interessants històries de la contrada, a voltes certes i a voltes no tan verdaderes. Quan vivien a la vall, s'arreplegaven al caliu de la llar i se'ls feia mitjanit tot explicant-se les mateixes històries que corrien de boca en boca des de Cànoves fins a Osor, d'Arbúcies a Tona i de Gualba fins a Taradell."
Aquests tres germans més endavant serien convertits en els éssers màgics que són actualment els grinyols.
I finalment, no es pot tancar aquesta entrada sense donar les gràcies a l'Héctor Martí, amant de la fotografia i la natura, així com de la música heavy, els fòssils i star-wars, per cedir-nos la foto que hem emprat per crear el bloc: una salamandra que vam trobar un dia que passejàvem pel bosc.
Esperem que gaudiu del bloc i que us atreviu a fer-nos comentaris!!
"Vet aquí que al Montseny, cap a la tardor, quan la muntanya és acolorida d'ocre, taronja i verd fosc i les primeres neus apareixen a dalt del Turó de l'Home, com un grinyol de portes, com un cruixent de caramel hi apareixen enmig del bosc amb un despertar d'un garranyic-garranyac catacrim-catacrom els Grinyols: Pere, Blai i Alfons.
Diuen que en Pere, en Blai i l'Alfons fa molts anys enrere, eren tres germans carboners que treballaven recollint llenya per després fer el carbó a les carboneres que baixaven a vendre als habitants de la vall per passar les nits fredes, més calentes i alimentar les cuines de ferro al so del xof-xof d'una bona olla d'escudella.
En Pere era alt, prim i tenia una piga rossa enmig de la barbeta. En Blai era petit i rabassut i l'Alfons, el més xiroi dels tres germans.
Per fer passar l'estona -mentre la carbonera cremava durant el llarg hivern- s'explicaven llargues i interessants històries de la contrada, a voltes certes i a voltes no tan verdaderes. Quan vivien a la vall, s'arreplegaven al caliu de la llar i se'ls feia mitjanit tot explicant-se les mateixes històries que corrien de boca en boca des de Cànoves fins a Osor, d'Arbúcies a Tona i de Gualba fins a Taradell."
Aquests tres germans més endavant serien convertits en els éssers màgics que són actualment els grinyols.
I finalment, no es pot tancar aquesta entrada sense donar les gràcies a l'Héctor Martí, amant de la fotografia i la natura, així com de la música heavy, els fòssils i star-wars, per cedir-nos la foto que hem emprat per crear el bloc: una salamandra que vam trobar un dia que passejàvem pel bosc.
Esperem que gaudiu del bloc i que us atreviu a fer-nos comentaris!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada